Amin Maalouf els descriu així:
Els adeptes són classificats segons el seu nivell d'instrucció, de fiabilitat i de coratge, des dels novicis fins al gran mestre. Segueixen cursos intensius d'adoctrinament i, alhora, s'entrenen físicament. L'arma preferida per Hassan per espantar els seus enemics és el crim. Els membres de la secta són enviats individualment o, més rarament, en petits grups de dos o tres, amb la missió de matar una personalitat escollida. Es disfressen generalment de comerciants o d'ascetes, circulen per la ciutat on s'ha de perpetrar el crim, es familiaritzen amb els llocs i els costums de la seva víctima, i després, quan el seu pla és a punt, ataquen. Però, si bé els preparatius es desenvolupen en el més gran secret, l'execució s'ha de fer necessàriament en públic, davant la multitud més nombrosa possible. Per això, el lloc és la mesquita i el dia preferit, el divendres, generalment a migdia. Per Hassan, la mort no és només un simple mitjà de desfer-se d'un adversari, sinó, abans que res, és una doble lliçó que cal fer en públic: la del càstig de la persona executada i la del sacrifici heroic de l'adepte executor, anomenat "fedai", és a dir, comando suïcida, perquè gairebé sempre és abatut allà mateix.
El text està extret del llibre "Les croades vistes pels àrabs". El que més sorprèn de la novel·la de l'escriptor libanès són els paral·lelismes que fàcilment podem trobar entre l'època de les croades i el món actual, com ara els grups terroristes Isis o Al Qaeda.
Algú pot apreciar la similitud entre Hassan i un altre terrorista del segle XXI? Si saps la resposta escriu un missatge al post...
No hay comentarios:
Publicar un comentario